Característiques del municipi:
Aquest municipi de La Cerdanya limita al Nord i al nord-est amb els pobles d’Urtx i Queixans, i a dalt el pla de les Forques i el coll de Mercer, amb l’extrem meridional de Vilallobent.
Des del Coll de Mercer al coll de la Creu de Maians (a 1990 m. Per la serra de Saltèguet), el municipi d’Alp confronta amb Palau i Oceja (Alta Cerdanya) per mitjà de línia que també és frontera amb França. Des del coll de la creu de Maians el terme segueix la carena divisòria que, vers la collada de Toses ( a 1880 m,) separa la Vall d’Alp de la Vall de Ribes (Ripollès).
El terme continua cap a ponent pel coll del Pla d’Anyella i, per la carena cap a Puigllençada (a 2409 m.), on des del cap de la Comella, baixa a travessar el torrent de Coll de Pal. Des d’aquí pel serrat de Comavella, el terme s’enfila cap a la Tossa d’Alp (a 2536 m.) on conflueixen els termes d’Alp, Bagà, Das i Urús, que han donat nom al pedró dels Quatre Batlles. De la Tosa, el terme baixa per la carena de la muntanya de la Pia i per la d’Alp a les portes de Das i envolta el faldar de la muntanya frec a frec amb el pla, on hi ha el poble d’Alp a la sortida de l’engorjat del riu d’Alp.
Aquesta vall és drenada per la ribera d’Alp, afluent del riu Segre, que es forma ben a prop de l’estació de La Molina. El riu d’Alp l’ajuden les nombroses torrenteres que davallen de les muntanyes (com el Malniu, el Saltèguet, el torrent de la Molina i del Sitjar) i rep com a afluent principal per l’esquerra, el torrent de Segramorta.
A l’esquerra del riu emplaçada a la sortida de la Vall d’Alp hi ha la població més gran: Alp (1158 m.). A més d’aquesta població també trobem dos nuclis nascuts el segle passat gràcies a la potenciació del terme com a lloc de turisme d’hivern arran de la descoberta d’excel•lents pistes d’esquí: La Molina i Masella.
Malgrat ser un terme extremadament muntanyenc, Alp disposa d’una excel•lent xarxa de telecomunicacions: a Alp i a La Molina hi ha estacions de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i la Tour de Carol i pel seu terme també passa la Nacional 152 de Barcelona a Puigcerdà per la Collada de Toses. A més amb l’obertura del Túnel del Cadi ( el 1984) s’ha creat un camí alternatiu que fa esquivar aquesta llarga carretera ondulant.
La Vall d’Alp és coberta d’extensos boscos de pi negre i d’avet i de prats alpins a la part més alta. Les terres de conreu es concentren al nord-est, al petit sector de la plana cerdana que pertany al terme, a la sortida de la Vall d’Alp. Consta que l’any 1103 hi havia vinyes, però actualment hi són conreats cereals (blat, civada i sègol), patates i farratges. En quan al bestiar hi ha de boví, oví i equins. Hi ha una mina de manganès a la Tosa d’Alp. L’activitat econòmica més important és la Turística, centrada bàsicament a les dues estacions: La Molina i Masella. Alp també ofereix una excel•lent gastronomia, basada en la caça, l’aviram, les truites de riu, les carns, els bolets, fruits boscans, etc.
Història:
Alp és documentat ja com a parròquia en l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell. Vers 863-864 s’hi deturà el monjo Eudald de Conques, acompanyat del Compte Salomó de Cerdanya, amb les relíquies de Sant Vicenç, diaca d’Osca que a la primeria del segle IV fou martiritzat a València. Aquestes relíquies eren traslladades des de Saragossa a Castres. Sembla que Alp formà part de la Baronia d’Urtx, que posseïren els vescomtes de Cerdanya i després els de Castellbó i també els Urtx, anomenats vescomtes d’Urtx al traspàs del segle XI a XII. El 1316 el rei adquirí de Ramon d’Urtx la major part del terme d’Alp. La que pertanyia als vescomtes de Castellbó fou donada el 1346 per Ricard Bernat de Foix a Sicart de Llordat. La Part del rei, en la qual hi havia compresos els llocs de Saltèguet, Ovella i Segramorta, va ser venuda per Pere III el 1368 a Jaume de Pallars, senyor de Mataplana, el qual el 1373 la vengué a Joan de Lussana o de Laçama i finalment l’hereu i germà d’aquest, Pere el 1393, la va vendre a la vila de Puigcerdà. D’aquesta manera Alp es convertí en lloc reial, de la vegueria de Puigcerdà.
La vila d’Alp, tot i que ha crescut molt gràcies al turisme, ha sabut mantenir l’encant dels pobles amb els paràmetres de l’arquitectura pirinenca.
Més informació:
Oficina de Turisme d'Alp
Tel. 972.890.385
turisme@alp2500.cat
